Dues cares

El tòpic diu que si un jugador d’un equip petit marca un golàs, no tindrà el mateix ressò ni rellevància que si ho fes un jugador important, preferiblement de Barça o Madrid. Doncs això, veritat o no, s’ajusta a la perfecció amb el cas del Mallorca. Davant un Real Madrid en descomposició, i que ja comença a pudir, Cleber Santana marcà ahir un dels millors gols de la lliga, un d’aquells que com espectador t’aixeca del sofà i et fa vibrar. Pel qual val la pena pagar una entrada. No obstant, la premsa nacional sembla donar-li més importància a altres coses, potser sóc una mica subjectiu en aquest tema, o potser l’ombra de la final de Roma i del “culebrón” blanc són molt allargades, però esperava una menció una mica més rellevant a l’obra d’art del brasiler.

El Madrid ajudà una mica a culminar el gran final de temporada que està fent el Mallorca. Porta 37 punts a la segona volta, un més que el Barça i tres menys que el Madrid, uns números de campió entelats pels 14 de la primera. Possiblement, si guanya la jornada que ve al Villareal, es converteixi en el primer equip de l’història en finalitzar cuer la primera part de la lliga, i ser el millor en la segona.


És el Mallorca de les dues cares: les de Grande i Alemany, les de l’irregularitat d’Arango o les de Lux i Aouate, entre d’altres. Arriba el final de temporada i el futur institucional i esportiu no està gens clar. Molts futbolistes abandonaran l’entitat quan millor rendiment estan tenint, això, juntament amb l’impossibilitat de fitxar, per culpa d’una demanda del Athletic per deutes, fan complicada la situació. Tots els mallorquinistes volem estabilitat, però sembla que ho deixarem per un altre estiu.