Primer títol

Ahir vespre el Barça va aixecà el seu primer trofeu de la temporada 2009/10. Pel vist ahir sobre el terreny de joc sembla que no serà l'últim. Cal destacar la sintonia que demostraren Messi (de deu) i Ibrahimovic (implicat) en atac, quan porten relativament pocs dies entrenant-se junts. Aquest és un fet esperançador, més que res perquè accelerarà molt més l'adaptació del suec. L'únic aspecte crític (bromes a part) sobre Zlatan és que potser no sàpiga, al principi, prioritzar la eficacia a la plasticitat, no obstant si ambdues poden anar de la mà molt millor per a tots. De totes maneres el Pep sabrà posar el punts sobre les i.

Era obligació el comentari sobre el nou fixatge. Especial atenció crec que mereix el senyor Toure Yaya. Cada partit que passa ens deixa constància de la seva entrega, polivalència, compromís i qualitat. Tots sabem que és un gran jugador, però la seva evolució sembla no tocar sostre, ha tingut un creixament espectacular en aquests 2 anys a can Barça, i sembla que segueix millorant aspectes del seu joc. El seu fixatge el juny del 2007 causà poc enrenou, però els 9 mil·lions d'euros que costà són, possiblement, els més ben invertits dels últims anys. Un veritable descubriment, d'un jugador que s'ha convertit en peça clau, tant clau, com potser els Messi, Xavi i companyia.

Aerodinamisme

Més velocitat per a la banda dreta del Barça...és una realitat visible la otoplastia de Dani Alves.