Hi ha gols i GOLS...

Corria l'any 1989 i la Premier es decidia a l'últim partit. El Liverpool, primer classificat amb tres punts d’avantatge sobre el segon, s’enfrontava a Anfield a un Arsenal ansiós de guanyar la lliga després de 18 sense aconseguir-ho. A la primera volta els reds s’havien imposat als gunners per un gol i és per això que els londinencs necessitaven guanyar per dos gols de diferència si volien aixecar el títol aquella tarda de divendres. L’Arsenal només es podia encomanar als Déus per assolir aquesta gesta. El Daily Mirror ho deixava clar: “Arsenal, no et queda ni una pregària”.

I va arribar l’hora del partit. Com us podeu imaginar, Anfield estava ple a vessar, i l’ambient era eixordador. La primera part acabava sense gols, i The Kop ja celebrava un altre títol del Liverpool. A la segona part però, l’Arsenal es va avançar al marcador amb un gol de cap d’Alan Smith. Els gunners es van abocar llavors a un bombardeig estèril sobre la porteria d'un Liverpool que cada vegada es veia més a prop de la copa.

Ja al minut 90 el jugador red John Barnes es va veure empès per l’eufòria de l’afició a muntar un contraatac per establir l’empat a 1 que donaria la tranquil·litat i el títol als de Merseyside. Però, com ha reconegut en nombroses ocasions, Barnes es va equivocar al intentar buscar el gol. Com podeu endevinar, John Barnes falla l’ocasió, i el porter de l’Arsenal saca ràpidament per Dixon, que penja la bola a la desesperada. Alan Smith la baixa d’esquenes a porteria i la posa en profunditat per Michael Thomas, que intenta fer, sense encert, un barret al defensa. Però el rebot el beneficia i Thomas es planta davant de la porteria del Liverpool amb la lliga als seus peus. El temps s’atura. Les més de 50.000 goles reds paren de cantar. Totes les mirades es centren en Michael Thomas, que treu la puntera, xuta i GOL! L’Arsenal campió, i Michael Thomas l’home més feliç del món. Qui no voldria marcar aquest gol?