Un cop païdes les múltiples, i merescudes, celebracions blaugranes arriba el moment més esperat per la premsa. És el moment dels rumors, dels possibles fitxatges i renovacions, de les especulacions esportives. Sembla que aquest any arriben amb força: Florentino ve disposat a rompre el mercat i a fer-ho amb contundència, els equips petits esperen els residus dels grans i el Barça, per la seva part, té una posició privilegiada. Necessita fer pocs retocs a la plantilla, com a molt fer-la més consistent per poder afrontar els 6 títols de l'any vinent, però, el més important, és que els grans jugadors desitgen jugar al Barça.
El dilema del davanter sembla el més complicat de resoldre. Samuel i el Barça encara no s'han pronunciat amb contundència, potser esperen esdeveniments, o potser, ja ho tenen clar i simplement esperen el moment oportú. El desenllaç, sigui quin sigui, esta clar que no deixarà a tothom content, però almenys espero que ambdues parts surtin beneficiades perquè s'han ajudat mútuament.
Samuel Eto'o: per molts un egoista i egocèntric, per altres un traïdor, per alguns un ídol. No deixarà mai a ningú indiferent, potser la seva forma d'expressió directe li h
a jugat males passades al carrer, però dintre el camp no se li pot recriminar res. Ha suat la camiseta del Barça tal com va prometre el dia de la seva presentació, ha contagiat el seu esperit guanyador a l'equip i ha marcat gols de transcendental importància en la història del Barça. Les seves botes han desencallat multitud de partits complicats, és més, han decidit dues finals de la Lliga de Campions. Molts davanters podrien brillar en aquest Barça, però, segurament, cap amb tant sacrifici. De totes maneres, resta una temporada menys per la seva tornada a casa.
A eto'o no se li pot recriminar res als terrenys de joc: sens dubte ha estat un dels millors davanters de la història del Barça, a l'alçada dels Romàrio, Ronaldo, Quini, etc.Però té un problema, i és la seva personalitat. A més, després d'una etapa plena d'èxits, potser seria l'hora de que canviés d'aires: tothom recorda que Ronaldinho va passar de ser el millor del món a ser un estorb per l'equip en només un any. Un bon gestor esportiu hauria previst aquesta davallada en el seu rendiment. Doncs aquesta davallada potser arriba ara a la carrera del camerunès. Els jugadors no són bons eternament. Algun dia deixen de rendir, deixen de marcar gols, deixen de sacrificar-se...i això acostuma a coincidir en etapes posteriors de grans èxits.
ResponderEliminarPer a més inri, Eto'o acaba contracte en 1 any i ara se'n podria treure uns bons calerons.
En fi, haurem d'esperar a veure el desenllaç del culebrot ETO'O