Ignorància o provocació

Els millors gols mallorquinistes

Efemèride (17/06/08)

Avui és compleix just un any, del naixament d'una de les simbiosis més importants del futbol actual.



Guardiola ha complert la seva paraula i les coses han cambiat, fins i tot, en les imitacions...

Crisi? No, almenys per alguns

Acabo de veure el telenotícies de TV3 i encara estic en estat de xoc. El Madrid ha fitxat Cristiano Ronaldo per 94 milions d'euros. Al·lucinant. I per a més inri fa menys d'una setmana en pagaven 65 per Kaká. Més enllà de les meves preferències futbolístiques, quina mena de sentit té pagar aquesta morterada de diners per un futbolista?

En el mateix telenotícies de TV3 es parlava dels milions d'aturats que hi ha Espanya, del mal que està fent la crisi a les famílies del nostre país...I ara un home treu diners de no se sap on i paga gairebé 100 milions per un futbolista? Ens hem tornat bojos o què? Els bancs no donen crèdits a ningú, i La Caixa li dóna a Florentino 120 "quilos" per a finançar el seu projecte basat en vendre samarretes? Què pretén? Que tota l'Àsia sencera vesteixi amb la samarreta de Kaká o Cristiano? Perquè si no és així no sé com pensa tornar aquests diners...Bé de fet sí que ho sé: aquest crèdit el pagaran quan el Sr. Pérez ja no hi sigui a la presidència del Madrid, i ell hagi quedat com el salvador d'un merenguisme faltat d'un "messies".

Ah! i una altra cosa: és obvi que el Madrid s'està reforçant amb jugadors de classe mundial però, algú pot dir-me un equip fet a cop de talonari que hagi trionfat realment? El Chelsea? El Manchester City? En el món del futbol no tot són diners (això ho sap tothom) però el que és més important: en el món del futbol no tot ho son els jugadors.

I si no que li ho diguin a un tal Guardiola, que amb la mateixa plantilla que l'any passat (gairebé) ha aconseguit un triplet que el Madrid somia en guanyar algun dia.

Alguns diran que els culers diem això perquè tenim por, perquè el Madrid està construint un equipàs i tornarà a ser el que era, i perquè desbancarà al Barça del seu tro. Potser si. Però jo vaig més enllà. Jo invito als madridistes a reflexionar, a qüestionar-se si el que fa el seu equip és ètic o no.

Sempre han de existir les imitacions...o pífies

No tots els penals es piquen xutant...

Semblances: Sergio Busquets i Sergio Sánchez

Semblances: David Andersen - Robin Söderling

Cert. No tenen relació amb el futbol, però no he pogut resistir-me. Es posible combinar dos esports a un alt nivell?

Per què el Barça celebra els títols a Canaletes?

Les celebracions culers a Canaletes van començar cap als anys 30. En aquella època assabentar-se dels resultats del Barça, sobretot quan jugava com a visitant, era molt complicat: no hi havia televisió, ràdio ni òbviament Internet. El cas és que a Barcelona hi havia un diari anomenat "La Rambla", amb seu a Les Rambles, just davant de la font de Canaletes. El seu director era el polític Josep Sunyol, que era alhora vicepresident del FCBarcelona. Quan la gent volia saber, de bona font, què havia fet el Barça es congregaven davant la redacció de "La Rambla" esperant el moment en el que el Sr. Sunyol tregués la pissarra amb el resultat del partit escrit amb guix. D'aquesta manera, quan el Barça guanyava algun títol, una Copa del Rey per exemple, els aficionats es quedaven allà mateix a celebrar la victòria. I la tradició va continuar any rere any: cada vegada que el Barcelona guanyava un títol, els culers anaven a la font del Canaletes a cantar i cridar. I la tradició encara perdura 80 anys més tard...

El dilema del davanter

Un cop païdes les múltiples, i merescudes, celebracions blaugranes arriba el moment més esperat per la premsa. És el moment dels rumors, dels possibles fitxatges i renovacions, de les especulacions esportives. Sembla que aquest any arriben amb força: Florentino ve disposat a rompre el mercat i a fer-ho amb contundència, els equips petits esperen els residus dels grans i el Barça, per la seva part, té una posició privilegiada. Necessita fer pocs retocs a la plantilla, com a molt fer-la més consistent per poder afrontar els 6 títols de l'any vinent, però, el més important, és que els grans jugadors desitgen jugar al Barça.

El dilema del davanter sembla el més complicat de resoldre. Samuel i el Barça encara no s'han pronunciat amb contundència, potser esperen esdeveniments, o potser, ja ho tenen clar i simplement esperen el moment oportú. El desenllaç, sigui quin sigui, esta clar que no deixarà a tothom content, però almenys espero que ambdues parts surtin beneficiades perquè s'han ajudat mútuament.

Samuel Eto'o: per molts un egoista i egocèntric, per altres un traïdor, per alguns un ídol. No deixarà mai a ningú indiferent, potser la seva forma d'expressió directe li ha jugat males passades al carrer, però dintre el camp no se li pot recriminar res. Ha suat la camiseta del Barça tal com va prometre el dia de la seva presentació, ha contagiat el seu esperit guanyador a l'equip i ha marcat gols de transcendental importància en la història del Barça. Les seves botes han desencallat multitud de partits complicats, és més, han decidit dues finals de la Lliga de Campions. Molts davanters podrien brillar en aquest Barça, però, segurament, cap amb tant sacrifici. De totes maneres, resta una temporada menys per la seva tornada a casa.