Semblances: Andy García i Dimitar Berbatov

Hi ha gols i GOLS...

Corria l'any 1989 i la Premier es decidia a l'últim partit. El Liverpool, primer classificat amb tres punts d’avantatge sobre el segon, s’enfrontava a Anfield a un Arsenal ansiós de guanyar la lliga després de 18 sense aconseguir-ho. A la primera volta els reds s’havien imposat als gunners per un gol i és per això que els londinencs necessitaven guanyar per dos gols de diferència si volien aixecar el títol aquella tarda de divendres. L’Arsenal només es podia encomanar als Déus per assolir aquesta gesta. El Daily Mirror ho deixava clar: “Arsenal, no et queda ni una pregària”.

I va arribar l’hora del partit. Com us podeu imaginar, Anfield estava ple a vessar, i l’ambient era eixordador. La primera part acabava sense gols, i The Kop ja celebrava un altre títol del Liverpool. A la segona part però, l’Arsenal es va avançar al marcador amb un gol de cap d’Alan Smith. Els gunners es van abocar llavors a un bombardeig estèril sobre la porteria d'un Liverpool que cada vegada es veia més a prop de la copa.

Ja al minut 90 el jugador red John Barnes es va veure empès per l’eufòria de l’afició a muntar un contraatac per establir l’empat a 1 que donaria la tranquil·litat i el títol als de Merseyside. Però, com ha reconegut en nombroses ocasions, Barnes es va equivocar al intentar buscar el gol. Com podeu endevinar, John Barnes falla l’ocasió, i el porter de l’Arsenal saca ràpidament per Dixon, que penja la bola a la desesperada. Alan Smith la baixa d’esquenes a porteria i la posa en profunditat per Michael Thomas, que intenta fer, sense encert, un barret al defensa. Però el rebot el beneficia i Thomas es planta davant de la porteria del Liverpool amb la lliga als seus peus. El temps s’atura. Les més de 50.000 goles reds paren de cantar. Totes les mirades es centren en Michael Thomas, que treu la puntera, xuta i GOL! L’Arsenal campió, i Michael Thomas l’home més feliç del món. Qui no voldria marcar aquest gol?

Primer títol

Ahir vespre el Barça va aixecà el seu primer trofeu de la temporada 2009/10. Pel vist ahir sobre el terreny de joc sembla que no serà l'últim. Cal destacar la sintonia que demostraren Messi (de deu) i Ibrahimovic (implicat) en atac, quan porten relativament pocs dies entrenant-se junts. Aquest és un fet esperançador, més que res perquè accelerarà molt més l'adaptació del suec. L'únic aspecte crític (bromes a part) sobre Zlatan és que potser no sàpiga, al principi, prioritzar la eficacia a la plasticitat, no obstant si ambdues poden anar de la mà molt millor per a tots. De totes maneres el Pep sabrà posar el punts sobre les i.

Era obligació el comentari sobre el nou fixatge. Especial atenció crec que mereix el senyor Toure Yaya. Cada partit que passa ens deixa constància de la seva entrega, polivalència, compromís i qualitat. Tots sabem que és un gran jugador, però la seva evolució sembla no tocar sostre, ha tingut un creixament espectacular en aquests 2 anys a can Barça, i sembla que segueix millorant aspectes del seu joc. El seu fixatge el juny del 2007 causà poc enrenou, però els 9 mil·lions d'euros que costà són, possiblement, els més ben invertits dels últims anys. Un veritable descubriment, d'un jugador que s'ha convertit en peça clau, tant clau, com potser els Messi, Xavi i companyia.

Aerodinamisme

Més velocitat per a la banda dreta del Barça...és una realitat visible la otoplastia de Dani Alves.

Tiempos pasados siempre...

No eren tan diferents

Paul Davidson i Carlos González.

Dos personatges amb diferent aparença però de similar desconfiança. Vegeu els respectius arguments i objectius de la compra del Mallorca:

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072300_11_378648__Deportes-Real-Mallorca-tiene-ganar-Champions

http://php.marca.com/2009/07/20/futbol/equipos/mallorca/1248105134.html

GRACIÈS SAMU

Després d'un llarg període de inactivitat del blog retornem a escriure, així com també comença a rodar la pilota. Els partits de pretemporada són aquí i ens fan reactivar el "gusanillo" que tenim a dintre. Satisfan aquelles ànsies de disfrutar d'un encontre amb els amics, de moment, només són partits de costellada, però ja hi ha gana!

Avui ha fet la primera aparició pública de la temporada Pep Guardiola, com sempre ha parlat clar i amb contingut. El tema Eto'o ha sigut el protagonista de la roda de premsa del tècnic. Per les paraules, d'avui, del Pep i pels aconteixaments ocorreguts aquests últims dies tot fa pensar que, ara si, els dies del camerunés al Barça s'han acabat. Alguns voldrien afegir-hi el "per fi", altres ens demanem si la asfixia que provocava el Barça al contrari serà la mateixa sense ell.

De totes maneres, GRACIÈS SAMU.